L'art japonès del bany de bosc El "trastorn per dèficit de naturalesa" és una aflicció moderna. Amb més persones vivint a ciutats, treballant en edificis d'oficines de gran alçada i tornant addictes als seus innombrables dispositius electrònics, molts de nosaltres estem experimentant un dèficit natural. Això és cert per a nens i adults per igual. En el seu nou llibre, Forest Bathing: How Trees Can Help You Find Health and Happiness, el metge i investigador japonès Qing Li presenta algunes estadístiques alliçonadores: per al 2050, segons la Divisió de Població de les Nacions Unides, tres quartes parts de la població mundial viurà a ciutats Fins i tot ara, la nord-americana mitjana passa el 93 % del temps a interiors i unes deu hores al dia a les xarxes socials, més del que passen dormint. L'interès de Li a la investigació forestal va començar quan era un estudiant de medicina estressat. Se'n va anar a acampar al bosc durant una setmana i va descobrir que això li va tornar la salut física i emocional. Això ho va inspirar a començar a investigar els beneficis dels boscos per a la salut i el benestar humans. El 2004, va ajudar a fundar el Grup d'Estudi de Teràpia de Bosc, que té com a objectiu descobrir per què estar entre arbres ens fa sentir molt millor. Els banys de bosc consisteixen a caminar lentament per un bosc, absorbir l'ambient a través de tots els sentits i gaudir dels beneficis que deriven d'una excursió d'aquest tipus. On sigui que hi hagi arbres, estem més sans i feliços", escriu Li. I, afegeix, no es tracta de fer exercici, com caminar o trotar, es tracta simplement de ser a la natura. Per què seria això? Durant molt de temps s'ha reconegut que els humans tenen una necessitat biològica de connectar-se amb la natura. Fa uns vint anys, el biòleg nord-americà E. O. Wilson va assenyalar que els humans estan "programats" per connectar-se amb el món natural i que estar a la natura tenia un efecte profundament positiu en la salut humana. Els secrets de la salut dels arbres semblen residir en dues coses: la concentració d'oxigen més gran que hi ha en un bosc, en comparació amb un entorn urbà, i la presència de substàncies químiques vegetals anomenades fitocides, olis naturals que són part del sistema de defensa duna planta contra bacteris, insectes i fongs. L'exposició a aquestes substàncies, diu Li, pot tenir beneficis mesurables per a la salut dels humans. Després d'anys de curós estudi, Li va descobrir que passar temps en un bosc pot reduir l'estrès, l'ansietat, la depressió i la ira; enfortir el sistema immunitari; millorar la salut cardiovascular i metabòlica; i augmentar el benestar general.
1 Comentario
Camins de l'exili© està reconeguda per una de les més belles rutes circulars del Pirineus orientals catalàns. El seu clima benigne, el contrast de la seva vegetació, la seva proximitat a la mar, la brillant llum del cel mediterrani i la majestuositat del vessant sud del massís del Canigó la converteixen en una ruta i apta per a tots els públics edats i nivells.
La ruta, que segueix camins transfronterers plens d'història es pot fer durant tot l'any. Té una longitud de 58 km i els punts més elevats són "Coll de Malrem" i "Coll Pregón". Tots dos sobre els 1500 m d'altura. És una ruta autoguiada i en el paquet de viatge, entre altres, t'incloem allotjaments de muntanya de gran confort perquè puguis tenir un descans reparador i una gastronomia local rellevant. Des de Hiking and History t'oferim tres modalitats diferents per a realitzar-la: Modalitat "esportiva" Modalitat "Gaudint" Modalitat "Relax" En aquest enllaç pots veure la ruta en el mapa amb els seus respectius trams i "tracks" GPS: Ruta Camins de l'exili en Wikiloc S'acosta el bon temps, no dubtis a demanar-nos pressupost i reservar amb temps les teves vacances o escapada. T'esperem! El clima del Pirineu oriental té unes especificitats que el diferencien de la resta de la carena pirinenca i, com no, de la resta de les nostres comarques. Les dues diferències més grans són la proximitat al mar mediterrani i l’entrada de vent del nord. Des del Costabona a la badia de Roses hi ha 66 km i fins la platja d’Argelers n’hi ha 60, ambdós en línia recta. La proximitat del mar es nota en la humitat i en la temperatura. La Vall de Camprodon està exposada directament al mar sense que cap muntanya li faci ombra. En canvi la Vall de Ribes té la barrera de la Serra Cavallera, la Collada Verda, el Puig Mont-roig, el Puig Cerverís, el Balandrau i la Serra del Catllar. Això explica que a vegades la temperatura de la Vall de Camprodon sigui 2 o 3 graus superior a la de la vall veïna. I ja no parlem si ho comparem amb la Cerdanya, on la diferència pot ser de 7 graus. Pel que fa a l’entrada del vent del nord, la situació de les muntanyes de la carena principal fa que la Vall de Ribes i la Vall de Camprodon es trobin en un embut de vent. La majoria de pertorbacions circulen d’oest a est i normalment passen lluny dels Pirineus, pel mig de França. Així doncs a nosaltres ens afecta la part inferior de la pertorbació. Els vents, quan troben la muralla de la carena pugen amunt i llisquen cap a l’est. Quan fan això augmenten la pressió perquè s’acumulen i, quan troben un coll o un corredor, la pressió es converteix en velocitat, arribant a valors increïblement alts de fins a 200 km/h. El fet que diferencia aquesta part del Pirineu de la resta és que el vent llisca des del Pirineu Atlàntic, acumulant pressió per alliberar-la en forma de velocitat quan arriba al final de la carena al mar Mediterrani. És el naixement de la Tramuntana. Per què també afecta a les muntanyes de la Vall de Ribes i de la Vall deCamprodon? Perquè el vent quan ve de l’oest troba el Pic Carlit com a última muntanya d’altura (2.921 m.) per trobar després el pla de la Cerdanya francesa on hi ha una certa expansió. Al cap de 23 km troba de nou la carena que ve del Cadí i continua al Puig Dòrria, segueix pel Puigmal, Finestrelles, Eina, Noufonts, Nou Creus, Infern, Bastiments, Pic de la Dona i Costabona. Però en aquest punt la carena agafa un canvi de direcció a Nord-Est fins el Canigó. Les Esquerdes de Rojà i el massís de Canigó fan d’espigó. Aquesta configuració obliga a les línies de vent a fer un gir que a la fi converteix en un embut a les muntanyes que es troben entre el Puigmal i el Costabona. Aquesta és l’explicació de per què els vents són més forts en aquesta part del Pirineu que en la resta. És tan insistent el vent en aquesta àrea que a l’hivern l’estació de Vallter 2000 ha de tancar cap a una quarta part dels caps de setmana per vent. A la vall diem en broma que és l’estació del vent. Nosaltres, quan sortim a caminar, mirem sovint la direcció del vent per triar un itinerari a recés, sovint cap a l’Alta Garrotxa. Ens ajuda molt l’estació meteorològica ubicada en el xalet vell d’Ulldeter que podem consultar per Internet. Si a l’estiu el vent no és gaire problema perquè es pot suportar i en fa menys, a l’hivern esdevé un contratemps seriós amb molt de perill. La Tramuntana a muntanya a l’hivern es converteix en torb i en rufa. Els meteoròlegs confonen sovint ambdós fenòmens. A les nostres valls els diferenciem clarament. El torb és sec i només aixeca la neu, visible dalt les carenes. La rufa provoca un núvol enganxat sobre la carena i llença la neu lluny, sovint a quilòmetres de distància. Tant el torb com la rufa van a velocitats molt elevades. La diferència entre ambdós és el núvol que es crea dalt la carena, núvol on torna a nevar. Per això amb la rufa la neu pot arribar lluny, perquè és una neu que torna a caure i el vent la pot transportar des de la part alta del núvol fins lluny. He vist arribar la rufa fins a Besalú, 43 km més lluny. En canvi el torb només pot transportar la neu uns quants metres avall. La diferència bàsica entre la rufa i el torb és la humitat dels vents. Quan una pertorbació arriba per l’oest i passa per França primer envia el vent de Mestral, Nord-Oest. Aquest vent arrenca del mar Atlàntic i transporta humitat. Quan troba la carena Pirinenca s’enfila amunt generant el núvol que neva. Al cap d’unes hores o dies la pertorbació avança i el vent gira i, enlloc d’arrencar dins el mar, travessa tot el territori francès, arribant sec a les nostres muntanyes. Llavors deixa de conformar el núvol de rufa i esdevé torb. La perillositat de la rufa sobre el torb rau en la nul·la visibilitat que desorienta completament. La situació esdevé d’alt risc quan el canvi de temps s’origina a través d’un front fred. És el cas de l’accident de Balandrau el 2001 i el del mes de novembre passat al Puigmal. En aquest casos esmentats, després del front fred el canvi de temps va ser notable, baixant la temperatura, augmentant la velocitat del vent i configurant una situació de rufa. Aquesta situació comporta sovint temperatures inferiors a 10 sota zero que, amb vents de més de 100 km/h, provoca temperatures de sensació inferiors a 25 sota zero. És evident que cal prevenir aquest tipus de situacions, anticipant els recorreguts de les pertorbacions i tenint present la previsió del temps. Però cal saber que el cos humà és un múscul que es refreda. En aquests casos la hipotèrmia és greu perquè alenteix avançar. Però la part més greu del fenomen és que el cervell també s’alenteix i comença a prendre decisions errònies. Recordo que a mitjansd’un mes de Setembre van morir tres francesos en ple dia de sol per hipotèrmia dalt de Nou Creus en un dia de torb: fou el resultat de no haver pres les decisions adequades a temps i de prendre’n cada vegada més d’errònies. A la muntanya hivernal és imprescindible fer una bona previsió de temps i conèixer l’evolució del mateix durant 6 o 9 hores. Sobretot si hi ha risc derufa o torb. Font: VilaWeb.cat 1. Consulta la meteorologia. Recorda que cap predicció és prou fiable i que a la muntanya el temps pot canviar en uns minuts i passar d'un dia assolellat a les condicions més adverses. Evidentment, si vas amb nens evita aquells dies en què la previsió sigui dolenta. Avui dia tens multitud d'opcions molt bones en la xarxa, per exemple pots utilitzar aquestes webs: http://www.aemet.es La de l'agència estatal de meteorologia, molt completa i en la qual pots obtenir tota mena de prediccions, fins i tot mapes d'al·lèrgies. http://www.eltiempo.es "El temps", una altra web molt completa i fàcil de manejar. Com a última pàgina web sobre meteorologia, us deixo un enllaç a una en la qual és molt senzill observar la previsió de vents https://www.windy.com 2. Planeja la teva ruta. Estudia una mica la longitud, dificultat (encara que en algunes webs aquest paràmetre és subjectiu i, per tant, la percepció d'unes persones a unes altres pot canviar), l'ideal és que tinguis un gps i descarreguis el track. Si no ho tens, també és possible descarregar alguna aplicació de telèfon mòbil, però recorda que els mòbils si bé funcionen correctament en llocs buidats, en molts altres es quedarà sense cobertura, les bateries duren poc i són massa delicats per a caminar per la muntanya i una simple caiguda pot deixar-te sense navegador. No siguis excessivament ambiciós, no ho passaràs millor per fer una ruta tècnicament difícil o molt dura, i recorda que si els nens s'ho passen bé, estimaran la muntanya per sempre 😉 Pots descarregar-te l'app de wikiloc en el Play Store del teu android / Apple, per a descarregar i seguir rutes amb el mòbil. 3. Equipament. Vesteix-te, (i al nen), adequadament, sobretot si és hivern. Avui dia el sistema més utilitzat pels muntanyencs és el de 3 capes: 1 capa de roba tèrmica molt pegada al cos, després una polar o un shoftshell (jaqueta lleugera), intermèdia, i una última capa que pot ser prima i de goretex (teixit de molt alta qualitat que ofereix impermeabilitat i transpirabilitat), o bé una mica més gruixuda, com una jaqueta de muntanya amb farciment. En funció del dia es poden anar posant i llevant capes, de manera que en cap moment arribis a tenir fred. Si no pots portar una capa de goretex, no està de més que tiris a la motxilla un impermeable de butxaca, per si fos necessari en cas de pluja. Quant a la motxilla o el carret, porta un impermeable, si existeix el de la marca, o si no assegura't que a més que no entra aigua, transpiri prou. Recorda que el nen en moltes ocasions va en motxilla o carret, per tant, la seva posició és més estàtica que la teva i pot estar gelat de fred mentre el teu estàs apunto de suar perquè ho portes a coll. Tria la quantitat de roba que li poses amb cura. En cas que sigui estiu, els enemics són el cop de calor i la deshidratació. Usa roba lleugera, transpirable i d'eixugat ràpid, evitant el cotó que quan es mulla de suor costa molt eixugar, i imprescindible gorra i protecció solar. Porta també calçat adequat a l'activitat que realitzaràs. Recorda que les teves botes de muntanya o sabatilles de trekking són l'únic contacte amb el sòl, i de la seva qualitat pot dependre que evitis algun contratemps. No vagis amb qualsevol mena de sabatilles a fer rutes. 4. Revisa la teva motxilla portabebès o en defecte d'això el carro; ancoratges, caragols, tot. 5. Prepara els teus dispositius electrònics, per al gps porta sempre piles de recanvi. El telèfon sempre de gom a gom de bateria, i si et fas amb una bateria externa, t'asseguraràs més hores d'autonomia. 6. Avisa a algú, vaig donar on estaràs. Tant si la ruta és molt concorreguda com si no, enviar un whatsapp no costa res. 7. Bastons. Quan t'acostumes a usar uns bastons de muntanya, ja no pots caminar sense ells. A més, si portes al nen en una motxilla, et donaran un plus de seguretat. No necessites uns bastons de carboni d'última generació, n'hi ha d'alumini a molt bon preu en el mercat. 8. Llanterna, navalla multiús. Pel que pugui passar, o perquè hi ha rutes que discorren per túnels, porta una llanterna, encara que sigui un petit frontal amb tu sempre. Mai se sap quan la necessitaràs. La navalla multiús et pot salvar d'algun inconvenient, com per exemple una llauna que ha trencat la seva anella, tallar una cremallera embussada, etc. 9. Matina. Sobretot si caminaràs a l'hivern, i depenent d'on estiguis, els dies poden escurçar-se molt. Si la teva ruta és una mica més llarga del normal, fica't al llit abans el dia anterior i matina. És el que hi ha jejejeje 😀 Si no vols aixecar-te d'hora, tria una ruta curta. 10. Porta sempre menjar i aigua suficients. Tant per a tu com per al bebè, nosaltres anem amb un termo de menjar que no ocupa molt espai i és molt útil. Transporta també amb tu més aigua de la que necessites sempre. Seguint aquests deu consells, minimitzaràs els riscos de sofrir un contratemps a la muntanya, i aconseguiràs que les teves sortides siguin només divertides i més segures. Font: José Antonio, "el turisjero" La ruta del Ripollés: Molló-Prats de MollóEl 26 de gener de 1939, Barcelona queda sota el control del general Francisco Franco. Milers de republicans espanyols fugen de Catalunya i es dirigeixen a la frontera. Durant la Guerra Civil Espanyola, França practica la política de no-intervenció, mentre que ignora el tràfic d'armes en suport als republicans. Però finalment decideix obrir les portes. El 28 de gener, el Govern francès permet el pas a civils solament, i després, el 5 de febrer, els soldats republicans també reben autorització per a passar. En unes poques setmanes, aproximadament 475.000 refugiats travessen la frontera. Aquest episodi es diu la Retirada.
|
Hiking and HistoryHiking and History Arxius
Junio 2022
Categories |